Entrevista a Los Martínez

1.     De ben petits ja teníeu clar al que us volíeu dedicar?

No, de petits somiàvem ser astronautes, bombers, “concejales de urbanismo”, futbolistes rics i famosos (macos ja veiem que era impossible)... com qualsevol nen anàvem per temporades... Que veiem la peli de “Superman”... volíem ser Lois Lane... en fi... el típic de nens.

2.     Havíeu pensat mai que acabaríeu treballant junts?

Al principi sí, com que érem siamesos (a mesos sí a mesos no), i estàvem enganxats de la.... Però ens van separar, per sort.

3.     Quina és la frase que defineix millor el vostre grup?

Somos frikys pero muy listos.

4.     Com es va formar el vostre grup “musicómico”?

Per casualitat, com les grans coses de la vida. Vàrem començar per fer cançons en unes jams sessions de cantautors i fins aquí.

5.     Quan i a on vau començar a actuar?

Primer actuàvem a petits bars com el Pastís o l’Astrolabi. Però la primera sala va ser el mític Llantiol, on vam actuar durant un any cada setmana.

6.     Per què vau barrejar l’estil musical amb l’art de la comèdia?

No va existir cap plantejament inicial. Fem cançons per fer riure. Les coses que diem entre cançó i cançó són comèdia per que la gent riu, per casualitat també.

7.     Quin és local on us heu quedat més sorpresos, ja sigui pel públic, local...?

Per bé un dia al Teatreneu farà un any o així, que la gent es va posar de peu aplaudint, molt boig. Per dolent aquest estiu actuant amb Godoy i Alvaro Carmona a Morella, on la gent semblava morta.

8.     En què us vau inspirar quan vau escriure el vostre principal èxit “Canción de amor definitiva”?

De fet, ens encanta una cançó del “Niño de la Hipoteca” que es diu Copypaste. Vam pensar que es podia fer un max mix de cançons semblants però parodiant les lletres.

9.     En què esteu treballant actualment? A on? Durant quants dies?

Alex té la seva pròpia empresa de disseny gràfic: Copymouse. Alfonso treballa a una entitat financera.

10.  Berto Romero us va apadrinar en la gala del cinquè certamen de monòlegs del Club de la Comèdia. Com us vau conèixer?

Ens vam conèixer a través del nostre mànager Manel de MPC.

11.   Heu tingut mai por escènica? Si és així com l’heu superat?

La por escènica mai es supera, s’afronta. El que no hem tingut mai  és pànic escènic (per sort).

12.  En que es basa la vostra iniciativa que esteu fent els darrers dies amb vídeos d’humor al Youtube.

Són ganes de provar noves coses i nous mitjans. L’audiovisual ens tira i molt, i volem agafar experiència i provar cosetes.

13.  De que tracta els vídeos de “camerinos” on sou els protagonistes?

Tracta de nosaltres mateixos abans i després de sortir a actuar al teatre. Al camerino. Situacions surrealistes i inversemblants. Parlant seriosament: parides nostres... jejeje

14.  Si haguéssiu de resumir la vostre carrera en una fotografia, quina seria?

Com qui diu, encara estem començant, no es pot reduir a una fotografia.

15.  Quin consell donaríeu a la gent que últimament està ensopida a causa de la situació econòmica d’avui dia?

Cal riure que és molt sa. Emprenyats no aconseguirem res. Conscienciats sí, però tot amb humor, amb alegria... que la vida son dos dies.