“L’AMPA, el crim organitzat”

Berto Romero és el creador, guionista i protagonista de la nova sèrie còmica de Movistar+, de només 6 capítols de vint-i-cinc minuts cadascun. Mira lo que has hecho reflecteix la quotidianitat i la intimitat d’una parella formada pel Berto (Berto Romero) i la Sandra (Eva Ugarte) que afronten la paternitat del seu primer fill, Lucas, amb tots els “perills” que pul·lulen per la xarxa com el “càncer de Wi-Fi”. Amb un format autobiogràfic, basat en les experiències que ha viscut l’humorista, la trama narra allò que gairebé ningú s’atreveix a explicar: la cara B de la paternitat que, casualment, no capten mai les fotografies que es pugen a Instagram.

La interpretació és creïble des del minut zero, on Eva Ugarte és la patidora, mentre que Berto Romero s’encarna a si mateix. A diferència de Louie, que també retrata la vida d’un humorista, Mira lo que has hecho mostra el vessant més humà, mirant de cara als problemes reals de la convivència. Una parella sense cap manual d’instruccions que ha de superar crisis existencials com aconseguir que el seu fill s’adormi, poder trobar la guarderia adequada i fer que li baixi la febre al nadó.
Malgrat la varietat de precedents que il·lustren aquesta quotidianitat, la sèrie ideada per Berto juga amb la ironia, és propera i autèntica amb alguns girs dramàtics que ressegueixen de manera brillant com és la vida, allunyant-se de qualsevol mena d’idealització romàntica.
A partir del segon i tercer capítol augmenta la crítica àcida a través de l’humor surrealista de tot allò que rodeja el fet de ser pares actualment i és rebaixada amb alguna bufetada emotiva. L’accessibilitat als continguts és complicada, ja que només està disponible a la plataforma de pagament de Movistar+.
M’ha semblat una de les millors produccions de sèries espanyoles que he vist últimament, ja que es consumeix en poc temps i desprèn veritat, destapant alguns tabús de la paternitat de manera natural i sense cap mena de pudor. Mira lo que has hecho parteix d’un tema molt recurrent, però el retrat sense filtres li dóna un aire innovador que enganxa a l’espectador.